Author Description

Aquest llibre publicat per la Càtedra Josep Fontana de la Universitat Pompeu Fabra és fruit d´una tria de textos a partir dels materials que el gran historiador havia preparat per a les assignatures del màster que impartia a la UPF i que es conserven en el fons documental Fontana, dipositat a la Biblioteca de la Universitat. Concretament sobre la Segona República espanyola, una assignatura que Fontana va impartir entre 2002 i 2008. Com explica el curador del llibre, l´historiador i editor Gonzalo Pontón, el qual ha fet un treball excel·lent, meticulós i respectuós amb els originals, el que ara té a les mans el lector és un llibre singular que li permetrà assistir al naixement de la Segona República espanyola, als seus encerts i a les seves mancances, i a l’actuació de les forces polítiques que, des del primer dia, van treballar per enderrocar-la i que al final ho van aconseguir mitjançant un cop d’estat militar que va provocar una llarga i cruenta guerra civil. Però no només això. El lector traurà profit de la voluntat didàctica de Fontana per fer entendre la gènesi dels processos polítics, econòmics i socials desenvolupats entre 1931 i 1939, les seves contradiccions internes i el xoc amb una realitat tossuda que van condicionar els projectes —les esperances— dels nostres avis. Per això, per la distància que hi ha entre la realitat i el desig, Fontana dedica la part més important dels seus textos a l’anàlisi crítica de moments crucials: el problema de la reforma agrària i la situació d’uns camperols derrotats per la història que ara obrien els ulls, la contraofensiva de l’Església catòlica davant els esforços de la República per tirar endavant una educació laica, les revolucions d’octubre de 1934 (a Espanya i en el marc d´Europa), les eleccions de febrer de 1936, que van donar una clara victòria a la coalició del Front Popular, o la conxorxa de civils i militars que van posar fi a un experiment democràtic que els repugnava. Fontana volia que els seus alumnes —ara lectors sobrevinguts— analitzessin les dades que els proporcionava i que, a partir d’aquestes dades, arribessin a les seves pròpies conclusions. Per això, en lloc de construir una narrativa pròpia dels fets, recorre constantment a les opinions dels contemporanis citant-los a bastament. El seu mètode és utilitzar les dades i les afirmacions d’uns i altres per confrontar-les i passar-les pel garbell de la crítica textual i històrica per tal que els lectors facin un esforç per esbrinar el que hi ha de veritat o de mentida, cosa que en el temps de la “fake history” en què vivim, és d´una gran utilitat científica i social. Recuperar els valors d´una democràcia avançada, els intents de transformació de la societat i aquelles esperances frustrades, encara que no caducades, és l´objectiu del llibre perquè, conclou Fontana, el major dels crims del franquisme va ser “haver destruït aquesta gran esperança col·lectiva de la Segona República espanyola”.