Jo, anomenat l’Home Sense Edat, perquè no vaig ser nascut de dona ni vaig néixer en cap moment precís, home que els anys han fet vell, home que ha viscut dues vides, explicaré en aquest tercer plec com el Llibre de les Set Sivelles va ser retornat a l’infern i com va ser rebut. «Que no es conegui una altra festa tan gran fins que no arribi la fi del món!», va exclamar el Dimoni Gros, exhibint una torxa flamejant, més alta que un xiprer i més lluminosa que el sol. «Que disbauxa tan forassenyada no puguem superar-la per més que duri l’eternitat!». Hi va haver gran joia i una alegria infernal, va córrer la lava, s’atiaren els focs, es van fer bullir les calderes i es mortificaren tantes ànimes condemnades que fins i tot les que hi havia arrecerades es van exhaurir. Gran patiment i gran dolor per a elles, pena eterna per a les pobres ànimes insolents! De tan magnífica, va ser inoblidable la festa dels dimonis!