Després de la Revolució Russa, els bolxevics van prometre ajut econòmic i material als moviments nacionals que volien resoldre els seus plets per «alliberar-se de l’imperialisme». Atent a aquests cants de sirena, i d’acord amb l’afany del catalanisme de cercar suports externs per a la seva causa, a l’octubre de 1925 Francesc Macià va viatjar a la llunyana i desconeguda Rússia soviètica. A partir de documentació inèdita de Macià trobada a l’Arxiu de la Internacional Comunista a Moscou i amb un profund coneixement del personatge i del seu temps, els autors situen l’aventura del cabdill separatista en el context hispànic i internacional i desgranen les claus del periple revolucionari de l’Avi per mitja Europa. Hi va haver un moment en què el futur president de la Generalitat de Catalunya va creure que els hereus de Lenin l’ajudarien a bastir un exèrcit per endegar l’acció de Prats de Molló que planejava. Però, ¿i Zinóviev, Bukharin i Trotski? ¿Van creure ells en les possibilitats reals del separatisme català? Joan Esculies Serrat (Manresa, 1976) és doctor en Història per l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), màster en Nacionalisme i Conflicte Ètnic pel Birkbeck College de la Universitat de Londres i llicenciat en Periodisme i en Biologia. També és membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS) i del Grup d’Estudi de les Institucions i de les Cultures Polítiques (segles xvi-xx) de la UPF. Recentment ha estat guardonat amb la Beca Jordi Pujol 2014 pel projecte «Pujol i Tarradellas. Dos gegants en Transició». En l’àmbit de la no-ficció, ha publicat diversos articles centrats en l’aparició del nacionalisme radical català i en els paral·lelismes que ha cercat el catalanisme amb altres moviments nacionalistes. És autor, entre d’altres, de les obres Josep Tarradellas (1899-1936). Dels orígens a la República (2012) i Joan Solé i Pla, un separatista entre Macià i Companys (2011). Amb l’historiador David M